TOTA
SOLA
Com
que no sabia què fer, va fer el mateix que havia fet cada matí
durant els tres anys de carrera. Va baixar a l’estació de
Bellaterra i
va canviar de tren fins a la Universitat. Va fer el camí
de sempre,
com si hagués d’entrar a classe a les nou. Però,
naturalment, no hi
va entrar. Tota la gent del seu curs ja havia
acabat. Ja no hi
coneixia ningú, a alguna noia de vista, d’altres
anys, però totes les
seves amigues i els seus amics de curs qui sap
on paraven.
